ETIAM PERIRE RUINAE
A “Etiam Perire Ruinae”, que significa "han desaparegut inclús les seves ruïnes” (Lucà. Farsalia, IX, 969), trobareu mapes del món antic. Es tracta d’un treball ambiciós iniciat a mitjans de 2014, i que potser mai acabaré, doncs la seva envergadura serà considerable.
La intenció és fer un catàleg complet del món conegut en el segle II després de Crist. En primer lloc, seguint l’obra, fonamental, del gran Claudi Ptolomeu, i també la de dos altres grans geògrafs anteriors a ell: Plini el vell i Estrabó d’Amasia. Es tractaria d’incloure tots els llocs que trobaria un viatger de les èpoques antigues: mars, rius, caps, golfs, muntanyes i serralades, ètnies, pobles, ciutat i regions, amb el seu nom llatinitzat.
D’una banda es presentaran els mapes de Ptolomeu en la seva configuració antiga (convenientment retocada por mi), segons l’obra Claudii Ptholomei Alexandrini Cosmographia, editada l’any 1478 a Roma per Conrad Schweinheim i posteriorment Arnold Buckinck, a partir de la traducció del grec al llatí efectuada anys abans per Jacobus Angelus (pot ampliar-se la informació en la biografia de Ptolomeu). Existeixen moltes edicions de la Geographia de Ptolomeu (la primera impresa de 1475), però jo he escollit aquesta per presentar uns mapes especialment atractius.
En aquests mapes he col·locat tots els noms que apareixen en l’obra de Ptolomeu, els quals estan introduïts en un arxiu “access”, on es relacionen tots els noms i s’afegeixen dades diverses, com és el seu nom actual, si es coneix. Això permet la consulta integral de tots els termes apareguts en diferents motors de recerca. De moment, aquest arxiu “access” no estarà disponible, i de tant en tant aniré pujat arxius “excel”, actualitzats, amb diverses opcions de recerca.
Apart dels “mapes antics” de Ptolomeu, s’inclouen els mapes moderns: és a dir, mapes amb els contorns actuals de totes les regions tractades, on es situen igualment tots els noms antics. En alguns casos no hi ha dubte de la seva ubicació exacta; en altres, és aproximat, i el altres simplement es suposa (llavors s’acompanya d’un interrogant).
En aquests mapes moderns, dividits per províncies o regions històriques sortiran els noms apareguts en l’obra de Ptolomeu, Plini el vell (Història Natural) i Estrabó d’Amasia (Geografia). A més, existirà un mapa, anomenat “general”, on apareixeran conjuntament els noms d’aquests tres autors, més els d’altres geògrafs menors o historiadors antics, com a màxim fins els segle II dC. (Herodot, Dicearc, Eratòstenes, Possidoni, Agatàrquides, Píteas, Claudi Elià, Marc Vipsani Agripa, Pomponi Mela, Tàcit, Polibi, Juli César, Pausànies o Diodor de Sicilia). En alguns casos, els noms son citats por diversos autors, en altres solament per un; i és de major importància el tema de las sinonímies, molt freqüents i en ocasions amb grafies molt dispars i confoses, degudes a diversos motius: mala transcripció feta pels copistes al llarg de la història, variabilitat d’un nom o origen divers de la pròpia font.
La idea és que el lector d’obres d’autors clàssics tingui aquest treball com a suport i pugui fer-se una fer-se una idea exacta d’on es trobaven els llocs a què es refereixen els autors grecs i romans en els seus tractats. Que el seu coneixement no es redueixi simplement a un nom, la majoria de vegades estrany i desconegut, sinó que pugui de cops estrany i desconegut, sinó que pugui conèixer fàcilment a quin país antic pertanyia; si es trobava a la costa o a l’interior; si estava situat en un lloc muntanyós o el banyava un riu; a quin poble o ètnia pertanyia; amb quins altres pobles i ètnies limitava o quines ciutats estaven properes.
Per tant, per a visualitzar els mapes estaran disponibles quatre pestanyes: Europa, África, Àsia i Oikoumene (terra habitada). Les tres primeres estaran subdividides en els mapes de Ptolomeu (contorn antic i modern), Estrabó, Plini i la resta d’autors. I a la Oikoumene apareixeran aquells geògrafs o historiadors que descriuen el món conegut, però que al reportar un menor número de noms geogràfics és possible representar-los en un únic mapa on estiguin inclosos els tres continents.
A la pestanya “Bibliografia” es trobarà la relació de material bibliogràfic utilitzat per portar a terme aquest treball i la versió digital de l’obra si aquesta es troba disponible. A continuació s'afegeix la relació de tota la bibliografia utilitzada.